B

República Txeca

Durant el XVII Congrés Internacional de Pessebristes del mes de setembre de 2004, en la regió de Bohèmia (República Txeca) vàrem admirar els seus famosos pessebres populars amb figures de paper retallable o de fusta amb vestimenta regional. Hi havia unes figures típiques dins dels seus pessebres. Uns foren els portadors del gotim de raïm. Es tracta d’una escena del text de l’antic testament, quan Moisès envià la parella de pastors o missatgers o espies a inspeccionar la terra promesa. Ells tornen amb un gotim grandiós de raïm. Així mostren la fertilitat de la terra promesa a Moisès. En el pessebre txec, els missatgers van vers la cova del Pessebre amb un gotim de raïm.

També s’aprecia en els seus pessebres la presència d’elefants, entre els pastors o entre la caravana reial.

.

.

.

52 - La parella de pastors o missatgers que retornen de la terra promesa vers la cova del Pessebre amb un gotim grandiós de raïm.

.

Bèlgica

És freqüent veure el reparador de paraigües entre les figures popular del pessebre. És d’estil santons. És típic de veure la figura en una zona tan plujosa.

53 - El reparador de paraigües, obra de Michel Vincent (Bèlgica).

Suïssa

Si es un pessebre amb figures regionals, en lloc de situar al damunt de la cova els àngels anunciadors amb les seves trompetes de plata, situen els pastors alpins amb la seves trompes alpines (Horn) de tres a quatre metres de llargada.

54

.
.
.

Les figures especials de algun figurista
.

.
Andreu Muns (1936-2004) de Barcelona
.
El gall espavilat

Entre les figures de l’anunciata (dels pastors) hi ha un disseny propi del mestre artesà i figurista Andreu Muns de Barcelona. El pastor que captura el gall espavilat, que volia escapar-se, forma part del grup d’una Anunciata.
03a - Capturant el gall espavilat que s’escapa, obra del mestre figurista Andreu Muns (1936-2004).
03b - Grup de figures de l`anunciata (capturant el gall espavilat que s’escapa) obra d’Andreu Muns.

Figures típiques del Pessebre

Figures típiques del Pessebre
Figures de pessebres típiques en una cruïlla del món

Les figures complementàries

No es tracta de fer referència als estils de figures com ara japonès, català, murcià, portuguès, provençal o d’altres regions del món. En aquest cas ens mirarem les figures com a peça de disseny d’una activitat i costum d’una regió.

Les figures complementàries d’ un pessebre són, per als pessebristes, totes aquelles com ara pastors, pescadors de canya, sants (santons) i camperols amb una actitud especial, siguin de la zona de muntanya o vora el mar, tant si van com si vénen o si estan adorant-lo a la Santa Cova del Salvador. En certes regions del nostre planeta (el Món), es pot apreciar que hi ha figures autòctones complementàries per al pessebre. La creació d’una figura regional pròpia s’elabora segons l’entorn de vida que observa el propi mestre figurista o el pessebrista que sol·licita un disseny especial al figuraire. Aquests són els dissenys a exposar i definir com a figures complementàries del pessebre. La majoria solen ser figures de pastors amb actituds rellevants. A cada regió o cruïlla geogràfica d’un paral·lel i un meridià pot existir una figura pròpia de pessebre, ja sigui per els costums de la regió o per causa d’una temàtica recollida com a costum. Així, tenim els famosos espies que envià Moisès a la terra promesa i tornaren amb un gotim de raïm grandiós com a mostra de la fertilitat de la terra Palestina. Això es típic en el pessebres txecs, com es comentarà en el seu moment.

Als evangelis no es descriu el tema de la vestimenta ni la positura dels pastors o dels pescadors de canya d’aquell moment *a. L’imaginació popular dels figuristes i dels pessebristes crean uns pastors en diverses actituds i vestimenta molt particular. Es fa ben visible en les figures dels pessebres clàssics admirar l’escena de l’Anunciata: el jove que recull la llenya, el vell pastor que dorm amb la manta pel damunt del cap, l’altre assegut, l’altre atordit que admira i escolta l’àngel, un altre que s’ocupa de remenar les sopes de la cassoleta, el famós Manelic català *b i tantes figures nascudes del costumari o de la literatura regional.

*a Evangeli de Lluc 2, 10-12. *b El nom de Manelic prové de la literatura catalana. Fou Àngel Guimerà qui relatà en el seu llibre «Terra baixa» donar la vida a un pastor anomenat Manelic, i per tal motiu se li donà el nom en aquesta figura de pessebre

01 Pastor que dorm assegut, obra del mestre figurista artesà José Barbero.
02 Col·lecció de figures d’en Manelic, de diversos mestres figuristes artesans.

Segons els pessebristes, els grups de figures o l’escenes més conegudes de l’Infant Jesús són: el Pessebre (Nativitat), les figures de l’Anunciata (anunciació als pastors), l’Adoració dels Pastors, l’Adoració dels Mags, l’Anunciació a Maria, la Visitació a Isabel, i d’altres escenes dels escrits apòcrifs o evangèlics. També es representen escenes nadalenques de costums populars de la regió, com ara: la Cavalcada dels Reis, el Tió, el Dinar de Nadal i d’altres. Durant aquests 2000 anys foren molt treballades les diverses escenes de la infància de Jesús per grups de artistes, com ara escultors, figuristes, ninotaires, santonaires, dibuixants, pintors i literats. Comencem informant d’algunes de les figures complementàries i curioses que coneixem.

Les figures en el continent d’Europa
a França, República Txeca, Bèlgica i Suïssa

França

A França, les figures de pessebre popular són anomenades Santons, i en tota la costa del Mediterrani, com a Itàlia i a Espanya són figures de disseny similar i simple, amb vestits regionals i de colors vius, com solen ser les figures policromades i les pintures del Mediterrani, per mostrar els colors vius del Mare Nostrum. Entre les figures populars, es poden admirar moltes varietats d’oficis del segles XVIII i XIX, com: la castanyera, el caçador, el forjador, l’esmolet, el pescador, la rentadora en el riu, el que ofrena la coca, el capellà amb el paraigües, els recol·lectors d’olives, d’ametlles, de garrofes i del raïm. Tots són fruits típics de la costa del Mediterrani. En els pessebres populars, també es feien presents els sants, i ara encara es fan, com es pot veure en el Llenguadoc. Ells tenen el costum que en el camí de la cova hi poden estar: Sant Jaume, fent camí com un pelegrí amb la seva petxina i la gaita; Sant Pere, amb la barqueta i, algun cop, reparant la xarxa; Sant Joan, amb l’ovella al coll o amb un ramat d’ovelles; Sant Guillem del Desert fent de pastor o de pelegrí portant la creu; Sant Paulí de Nola, vestit de bisbe, Santa Clara, Sant Francesc d’Assís, Sant Domènec, i tants altres sants. En especial, els Sants que sempre es relacionen amb el poble com a patró o copatró d’on es fa el pessebre. Alguns d’aquests sants, en la seva època, estigueren entre les figures complementàries dels pessebres populars arreu del món. Avui, aquesta tradició només es conserva al Llenguadoc i en algun lloc de la Provença i del Rosselló (regions del sud de França

.

51 Figures de Sants (Santons de Llenguadoc) del mestre figurista Jaques Prouget de Sant Guillem del Desert (Montpeller). Les seves figures son sense peanya.

.

República Txeca

Durant el XVII Congrés Internacional de Pessebristes del mes de setembre de 2004, en la regió de Bohèmia (República Txeca) vàrem admirar els seus famosos pessebres populars amb figures de paper retallable o de fusta amb vestimenta regional. Hi havia unes figures típiques dins dels seus pessebres. Uns foren els portadors del gotim de raïm. Es tracta d’una escena del text de l’antic testament, quan Moisès envià la parella de pastors o missatgers o espies a inspeccionar la terra promesa. Ells tornen amb un gotim grandiós de raïm. Així mostren la fertilitat de la terra promesa a Moisès. En el pessebre txec, els missatgers van vers la cova del Pessebre amb un gotim de raïm.

També s’aprecia en els seus pessebres la presència d’elefants, entre els pastors o entre la caravana reial.

- 52c -

52 La parella de pastors o missatgers que retornen de la terra promesa vers la cova del Pessebre amb un gotim grandiós de raïm.

.
Bèlgica

És freqüent veure el reparador de paraigües entre les figures popular del pessebre. És d’estil santons. És típic de veure la figura en una zona tan plujosa.

53 El reparador de paraigües, obra de Michel Vincent (Bèlgica).

Suïssa

.

Si es un pessebre amb figures regionals, en lloc de situar al damunt de la cova els àngels anunciadors amb les seves trompetes de plata, situen els pastors alpins amb la seves trompes alpines (Horn) de tres a quatre metres de llargada.

54 Els pastors alpins amb la seves trompes alpines (Horn)

Les figures especials de algun figurista
.

.
Andreu Muns (1936-2004) de Barcelona
.
El gall espavilat

Entre les figures de l’anunciata (dels pastors) hi ha un disseny propi del mestre artesà i figurista Andreu Muns de Barcelona. El pastor que captura el gall espavilat, que volia escapar-se, forma part del grup d’una Anunciata.
.

03a - Capturant el gall espavilat que s’escapa, obra del mestre figurista Andreu Muns (1936-2004).
03b - Grup de figures de l`anunciata (capturant el gall espavilat que s’escapa) obra d’Andreu Muns.

Figures típiques del Pessebre

Manuel Muns (1903-1995) de Barcelona
.
El pastor que toca la flauta bocaterrós

El mestra artesà, modelà el pastor que toca la flauta bocaterrós amb els colzes recolzats damunt d’una pedra.

L’ase caigut

El mestre també modelà l’ase caigut amb tota la mercaderia escampada per terra. El pastor conductor estira la cua de l’ase amb la intenció d’ajudar-lo a aixecarçe. El pastor cau a terra amb la cua entre les mans, ja que la cua s’ha desprès (s’ esquinçat) de l’ase *c.

*c Casualment, hi ha un relleu romànic esculpit en un capitell a la basílica de Toro (Zamora), que és similar a la representació de Manuel Muns. Es el primer capitell del portal principal. El pòrtic romànic conserva la seva policromia de l’època.


Ambdues figures són de Manuel Muns de Barcelona. No tenim testimoni fotogràfic d’elles.

Manuel (pare) i Andreu Muns (fill)

En diverses ocasions en Manuel comentava, -Sant Josep era un home gran i ja es cansava molt al caminar, per tan era lògic que qui anava muntat en l’ase fos ell-. D’altres comenten: l’actitud de Josep «forma part de l’educació romana, l’home té preferència per muntar un ruc».

Josep i Maria de camí a Ain Kari

Així tenim el grup on Josep va muntat en l’ase i Maria va caminant al seu costat, de camí a Ain Kari per visitar la cosina Elisabet. Una altra particularitat de les dites figures és que una figura està feta pel mestre artesà Manuel (Josep muntat en l’ase) i l’altra pel seu fill Andreu. Les dues estan signades. L’una amb M.Muns i la de l’Andreu amb A. Mengual, cognom de abans de ser adoptat pel matrimoni Muns.

.

05 - De camí a Ain Karim, obra de Manuel Muns i Andreu Muns (Mengual).
.

.

Germans Castell de Barcelona
Disseny de Matí Castells Martí (1915-1995)

.
Revifant el foc

.
Entre les figures típiques que es venen i es venien a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, hi ha el pastor que vol revifar el foc. Fou dissenyat per Martí Castells.

05 - Revifant el foc, és del mestre figurista Martí Castells Martí (Barcelona).

Així s’ampliarà el grup de figures dels pastors de la Anunciata. El més jove del grup dels pastors, es suposa, té més pulmons i potència de bufada. Ell bufa i mira de reanimar el foc i que l’olla s’escalfi.

.
Germans Vidal de Barcelona
.

El Pastor del Pirineus

.
A mitjans del segle XX, quan es comentaven les primeres expedicions a l’Himàlaia, va ressorgir en els diaris la història de les petjades gegantines en la neu. Les petjades eren d’un peu molt gegant. Fou aquesta història que revifaren els germans Vidal; crearen la figura del Pastor del Pirineus.

El pastor del Pirineu
o
l'Home de les Neus

10 - El pastor de la Neu, dels mestres figuraires Germans Vidal (Barcelona) del segle XX..

Ells també crearen varies figures mes pels pessebres populars barceloní. Entre les figures hi ha la caganera (femenina). En Joanet del Guinardó. El capellà amb el paraigües i d’altres.

11 El Caganer, obra de José Barbero

12 En Joanet del Guinardò (districte barceloní) obra Germans Vidal

13 El rector amb paraigues, obra Germans Vidal

La caganera fou l’inici del batibull. Volem dir que des d’aleshores se’n començaren a fer caganers

de tots els personatges públics, com: futbolistes, actors, politics i moltes persones conegudes.

José Barbero (1929-2004) de Badalona

Ell fou un gran mestre artesà i restaurador de la Catedral de Barcelona. Quan es jubilà continuà una bona amistat entre nosaltres i jo volguí que preparés una sèrie de figures de pessebre, la qual cosa realitzàr fent quatre jocs complets amb el Naixement. Es composaren de la Sagrada Família, els pastors i reis adorant, el seguici reial de la caravana de camells i patges, i l’Anunciata amb els Pastors i la seva font.
.
El pastor que dorm assegut, recolzant-se les mans i el cap amb el gaiato, gaiata o tirapeu *d o vulgarment l’anomenat bastó de pastor.

014 - Pastor descansant, del mestre artesà José Barbero (Barcelona).

És molt freqüent veure’l entre les seves figures de pastors amb la gaiata a les mans.

*d La gaiata, gaiato o tirapeu, és el típic bastó de pastor que s’usa per caminar. El mànec o el cap de la canya té la forma de ganxo, serveix per enganxar un animal per una pota, quan s’escapa, sense fer-li mal. Avui el dit ganxo sol ser de ferro, estil mosquetó.

El Pastor que veu vi d'un barrilet de fusta

Estudiant el Cor de la Catedral de la Santa Creu de Barcelona, m’adoni que una Misericòrdia té aquests relleu. És el segon setial del cadirat alt del

Cor, en el costat de Sant Joan o de Don Carles. La Misericòrdia fou esculpida entre els anys 1393 al 1399, pel mestre escultor i arquitecte Pere ça Anglada que morí l’any 1410.

*e La Misericòrdia és com un repeu, un capitell o un sortint, situat en el revers d’un setial del cor, el qual, una vegada plegat, mostra aquest repeu, com un capitell, i hom, estant dret, pot repenjar-se i descansar-hi, quasi com si estigués assegut.

Un dia, pel vols de Nadal, en plena Fira de Santa Llúcia, jo repassava uns estudis meus sobre les misericòrdies de la Catedral de Barcelona. Hi m’adoní que no havia cap figura, en el mercat actual, de l’estil d’un pastor que begués d’un barrilet de fusta. Ho vaig comentar amb José Barbero, que intentés realitzar ladita figura pel Nadal de 2003, però emmalaltí i morí el 12 de gener de 2004. Les figures c i d son modelades per ell.

015 - El pastor que beu vi d’un barrilet de fusta, obra inacabada de José Barbero (1929-2004)

Avui, la figurista artesana Alina Antonell realitza, amb el seu estil, la figura del pastor, que beu vi d’un barrilet de fusta, amb dos ovelles, tot fet de fang i de mida 18 cm. Se n’ha fet una sèrie limitada de 75 còpies amb resina i policromat.

.

.
Alina Antonell de Castellar del Valles

.

El pastor que beu vi d’un barrilet

.

015e - El pastor que beu vi d’un barrilet de fusta, obra d’Alina Antonell (Nadal - 2004).

.

.

Ramon Amadeu (1745-1821) de Barcelona

Dos Pastors d' una Anunciata

El famós escultor mestre artesà Ramon Amadeu, vengué les primeres figures de pessebre en la Fira de Santa Llúcia l’any 1770. Ell fou qui emmotllurà els famosos dos pastors que formen una Anunciata. L’un escolta el pregó de l’Arcàngel i l’altre no el veu o es fa el distret. És una de les figures realitzades pel prestigiós mestre escultor Ramon Amadeu de Barcelona en el segle XVIII o XIX.


016 Dos pastors que formen una Anunciata, del mestre escultor Ramon Amadeu de Barcelona.

Montserrat Ribes (segles XX-XXI) de Sabadell

Maria escombran el pati.

Entre els mestres figuristes o escultors actuals a Catalunya, hi ha la Montserrat Ribes, que dissenya moltes pastores (figura femenina) per als pessebres. Ja fa alguns anys (1995) que dissenya Maria escombrant el pati de casa. Les seves figures són de línees suaus, dolces, molt actuals, i el seu disseny, modern. Hi ha gran diferencia entre les seves figures i les figures tradicionals del mercat del segle XX.


017 Disseny de pastores (figures femenines), obra de la Montserrat Ribes.