Figures típiques del Pessebre

Manuel Muns (1903-1995) de Barcelona
.
El pastor que toca la flauta bocaterrós

El mestra artesà, modelà el pastor que toca la flauta bocaterrós amb els colzes recolzats damunt d’una pedra.

L’ase caigut

El mestre també modelà l’ase caigut amb tota la mercaderia escampada per terra. El pastor conductor estira la cua de l’ase amb la intenció d’ajudar-lo a aixecarçe. El pastor cau a terra amb la cua entre les mans, ja que la cua s’ha desprès (s’ esquinçat) de l’ase *c.

*c Casualment, hi ha un relleu romànic esculpit en un capitell a la basílica de Toro (Zamora), que és similar a la representació de Manuel Muns. Es el primer capitell del portal principal. El pòrtic romànic conserva la seva policromia de l’època.


Ambdues figures són de Manuel Muns de Barcelona. No tenim testimoni fotogràfic d’elles.

Manuel (pare) i Andreu Muns (fill)

En diverses ocasions en Manuel comentava, -Sant Josep era un home gran i ja es cansava molt al caminar, per tan era lògic que qui anava muntat en l’ase fos ell-. D’altres comenten: l’actitud de Josep «forma part de l’educació romana, l’home té preferència per muntar un ruc».

Josep i Maria de camí a Ain Kari

Així tenim el grup on Josep va muntat en l’ase i Maria va caminant al seu costat, de camí a Ain Kari per visitar la cosina Elisabet. Una altra particularitat de les dites figures és que una figura està feta pel mestre artesà Manuel (Josep muntat en l’ase) i l’altra pel seu fill Andreu. Les dues estan signades. L’una amb M.Muns i la de l’Andreu amb A. Mengual, cognom de abans de ser adoptat pel matrimoni Muns.

.

05 - De camí a Ain Karim, obra de Manuel Muns i Andreu Muns (Mengual).
.

.

Germans Castell de Barcelona
Disseny de Matí Castells Martí (1915-1995)

.
Revifant el foc

.
Entre les figures típiques que es venen i es venien a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, hi ha el pastor que vol revifar el foc. Fou dissenyat per Martí Castells.

05 - Revifant el foc, és del mestre figurista Martí Castells Martí (Barcelona).

Així s’ampliarà el grup de figures dels pastors de la Anunciata. El més jove del grup dels pastors, es suposa, té més pulmons i potència de bufada. Ell bufa i mira de reanimar el foc i que l’olla s’escalfi.

.
Germans Vidal de Barcelona
.

El Pastor del Pirineus

.
A mitjans del segle XX, quan es comentaven les primeres expedicions a l’Himàlaia, va ressorgir en els diaris la història de les petjades gegantines en la neu. Les petjades eren d’un peu molt gegant. Fou aquesta història que revifaren els germans Vidal; crearen la figura del Pastor del Pirineus.

El pastor del Pirineu
o
l'Home de les Neus

10 - El pastor de la Neu, dels mestres figuraires Germans Vidal (Barcelona) del segle XX..

Ells també crearen varies figures mes pels pessebres populars barceloní. Entre les figures hi ha la caganera (femenina). En Joanet del Guinardó. El capellà amb el paraigües i d’altres.

11 El Caganer, obra de José Barbero

12 En Joanet del Guinardò (districte barceloní) obra Germans Vidal

13 El rector amb paraigues, obra Germans Vidal

La caganera fou l’inici del batibull. Volem dir que des d’aleshores se’n començaren a fer caganers

de tots els personatges públics, com: futbolistes, actors, politics i moltes persones conegudes.

José Barbero (1929-2004) de Badalona

Ell fou un gran mestre artesà i restaurador de la Catedral de Barcelona. Quan es jubilà continuà una bona amistat entre nosaltres i jo volguí que preparés una sèrie de figures de pessebre, la qual cosa realitzàr fent quatre jocs complets amb el Naixement. Es composaren de la Sagrada Família, els pastors i reis adorant, el seguici reial de la caravana de camells i patges, i l’Anunciata amb els Pastors i la seva font.
.
El pastor que dorm assegut, recolzant-se les mans i el cap amb el gaiato, gaiata o tirapeu *d o vulgarment l’anomenat bastó de pastor.

014 - Pastor descansant, del mestre artesà José Barbero (Barcelona).

És molt freqüent veure’l entre les seves figures de pastors amb la gaiata a les mans.

*d La gaiata, gaiato o tirapeu, és el típic bastó de pastor que s’usa per caminar. El mànec o el cap de la canya té la forma de ganxo, serveix per enganxar un animal per una pota, quan s’escapa, sense fer-li mal. Avui el dit ganxo sol ser de ferro, estil mosquetó.

El Pastor que veu vi d'un barrilet de fusta

Estudiant el Cor de la Catedral de la Santa Creu de Barcelona, m’adoni que una Misericòrdia té aquests relleu. És el segon setial del cadirat alt del

Cor, en el costat de Sant Joan o de Don Carles. La Misericòrdia fou esculpida entre els anys 1393 al 1399, pel mestre escultor i arquitecte Pere ça Anglada que morí l’any 1410.

*e La Misericòrdia és com un repeu, un capitell o un sortint, situat en el revers d’un setial del cor, el qual, una vegada plegat, mostra aquest repeu, com un capitell, i hom, estant dret, pot repenjar-se i descansar-hi, quasi com si estigués assegut.

Un dia, pel vols de Nadal, en plena Fira de Santa Llúcia, jo repassava uns estudis meus sobre les misericòrdies de la Catedral de Barcelona. Hi m’adoní que no havia cap figura, en el mercat actual, de l’estil d’un pastor que begués d’un barrilet de fusta. Ho vaig comentar amb José Barbero, que intentés realitzar ladita figura pel Nadal de 2003, però emmalaltí i morí el 12 de gener de 2004. Les figures c i d son modelades per ell.

015 - El pastor que beu vi d’un barrilet de fusta, obra inacabada de José Barbero (1929-2004)

Avui, la figurista artesana Alina Antonell realitza, amb el seu estil, la figura del pastor, que beu vi d’un barrilet de fusta, amb dos ovelles, tot fet de fang i de mida 18 cm. Se n’ha fet una sèrie limitada de 75 còpies amb resina i policromat.

.

.
Alina Antonell de Castellar del Valles

.

El pastor que beu vi d’un barrilet

.

015e - El pastor que beu vi d’un barrilet de fusta, obra d’Alina Antonell (Nadal - 2004).

.

.

Ramon Amadeu (1745-1821) de Barcelona

Dos Pastors d' una Anunciata

El famós escultor mestre artesà Ramon Amadeu, vengué les primeres figures de pessebre en la Fira de Santa Llúcia l’any 1770. Ell fou qui emmotllurà els famosos dos pastors que formen una Anunciata. L’un escolta el pregó de l’Arcàngel i l’altre no el veu o es fa el distret. És una de les figures realitzades pel prestigiós mestre escultor Ramon Amadeu de Barcelona en el segle XVIII o XIX.


016 Dos pastors que formen una Anunciata, del mestre escultor Ramon Amadeu de Barcelona.

Montserrat Ribes (segles XX-XXI) de Sabadell

Maria escombran el pati.

Entre els mestres figuristes o escultors actuals a Catalunya, hi ha la Montserrat Ribes, que dissenya moltes pastores (figura femenina) per als pessebres. Ja fa alguns anys (1995) que dissenya Maria escombrant el pati de casa. Les seves figures són de línees suaus, dolces, molt actuals, i el seu disseny, modern. Hi ha gran diferencia entre les seves figures i les figures tradicionals del mercat del segle XX.


017 Disseny de pastores (figures femenines), obra de la Montserrat Ribes.