Figures típiques del Pessebre

Figures típiques del Pessebre
Figures de pessebres típiques en una cruïlla del món

Les figures complementàries

No es tracta de fer referència als estils de figures com ara japonès, català, murcià, portuguès, provençal o d’altres regions del món. En aquest cas ens mirarem les figures com a peça de disseny d’una activitat i costum d’una regió.

Les figures complementàries d’ un pessebre són, per als pessebristes, totes aquelles com ara pastors, pescadors de canya, sants (santons) i camperols amb una actitud especial, siguin de la zona de muntanya o vora el mar, tant si van com si vénen o si estan adorant-lo a la Santa Cova del Salvador. En certes regions del nostre planeta (el Món), es pot apreciar que hi ha figures autòctones complementàries per al pessebre. La creació d’una figura regional pròpia s’elabora segons l’entorn de vida que observa el propi mestre figurista o el pessebrista que sol·licita un disseny especial al figuraire. Aquests són els dissenys a exposar i definir com a figures complementàries del pessebre. La majoria solen ser figures de pastors amb actituds rellevants. A cada regió o cruïlla geogràfica d’un paral·lel i un meridià pot existir una figura pròpia de pessebre, ja sigui per els costums de la regió o per causa d’una temàtica recollida com a costum. Així, tenim els famosos espies que envià Moisès a la terra promesa i tornaren amb un gotim de raïm grandiós com a mostra de la fertilitat de la terra Palestina. Això es típic en el pessebres txecs, com es comentarà en el seu moment.

Als evangelis no es descriu el tema de la vestimenta ni la positura dels pastors o dels pescadors de canya d’aquell moment *a. L’imaginació popular dels figuristes i dels pessebristes crean uns pastors en diverses actituds i vestimenta molt particular. Es fa ben visible en les figures dels pessebres clàssics admirar l’escena de l’Anunciata: el jove que recull la llenya, el vell pastor que dorm amb la manta pel damunt del cap, l’altre assegut, l’altre atordit que admira i escolta l’àngel, un altre que s’ocupa de remenar les sopes de la cassoleta, el famós Manelic català *b i tantes figures nascudes del costumari o de la literatura regional.

*a Evangeli de Lluc 2, 10-12. *b El nom de Manelic prové de la literatura catalana. Fou Àngel Guimerà qui relatà en el seu llibre «Terra baixa» donar la vida a un pastor anomenat Manelic, i per tal motiu se li donà el nom en aquesta figura de pessebre

01 Pastor que dorm assegut, obra del mestre figurista artesà José Barbero.
02 Col·lecció de figures d’en Manelic, de diversos mestres figuristes artesans.

Segons els pessebristes, els grups de figures o l’escenes més conegudes de l’Infant Jesús són: el Pessebre (Nativitat), les figures de l’Anunciata (anunciació als pastors), l’Adoració dels Pastors, l’Adoració dels Mags, l’Anunciació a Maria, la Visitació a Isabel, i d’altres escenes dels escrits apòcrifs o evangèlics. També es representen escenes nadalenques de costums populars de la regió, com ara: la Cavalcada dels Reis, el Tió, el Dinar de Nadal i d’altres. Durant aquests 2000 anys foren molt treballades les diverses escenes de la infància de Jesús per grups de artistes, com ara escultors, figuristes, ninotaires, santonaires, dibuixants, pintors i literats. Comencem informant d’algunes de les figures complementàries i curioses que coneixem.

Les figures en el continent d’Europa
a França, República Txeca, Bèlgica i Suïssa

França

A França, les figures de pessebre popular són anomenades Santons, i en tota la costa del Mediterrani, com a Itàlia i a Espanya són figures de disseny similar i simple, amb vestits regionals i de colors vius, com solen ser les figures policromades i les pintures del Mediterrani, per mostrar els colors vius del Mare Nostrum. Entre les figures populars, es poden admirar moltes varietats d’oficis del segles XVIII i XIX, com: la castanyera, el caçador, el forjador, l’esmolet, el pescador, la rentadora en el riu, el que ofrena la coca, el capellà amb el paraigües, els recol·lectors d’olives, d’ametlles, de garrofes i del raïm. Tots són fruits típics de la costa del Mediterrani. En els pessebres populars, també es feien presents els sants, i ara encara es fan, com es pot veure en el Llenguadoc. Ells tenen el costum que en el camí de la cova hi poden estar: Sant Jaume, fent camí com un pelegrí amb la seva petxina i la gaita; Sant Pere, amb la barqueta i, algun cop, reparant la xarxa; Sant Joan, amb l’ovella al coll o amb un ramat d’ovelles; Sant Guillem del Desert fent de pastor o de pelegrí portant la creu; Sant Paulí de Nola, vestit de bisbe, Santa Clara, Sant Francesc d’Assís, Sant Domènec, i tants altres sants. En especial, els Sants que sempre es relacionen amb el poble com a patró o copatró d’on es fa el pessebre. Alguns d’aquests sants, en la seva època, estigueren entre les figures complementàries dels pessebres populars arreu del món. Avui, aquesta tradició només es conserva al Llenguadoc i en algun lloc de la Provença i del Rosselló (regions del sud de França

.

51 Figures de Sants (Santons de Llenguadoc) del mestre figurista Jaques Prouget de Sant Guillem del Desert (Montpeller). Les seves figures son sense peanya.

.

República Txeca

Durant el XVII Congrés Internacional de Pessebristes del mes de setembre de 2004, en la regió de Bohèmia (República Txeca) vàrem admirar els seus famosos pessebres populars amb figures de paper retallable o de fusta amb vestimenta regional. Hi havia unes figures típiques dins dels seus pessebres. Uns foren els portadors del gotim de raïm. Es tracta d’una escena del text de l’antic testament, quan Moisès envià la parella de pastors o missatgers o espies a inspeccionar la terra promesa. Ells tornen amb un gotim grandiós de raïm. Així mostren la fertilitat de la terra promesa a Moisès. En el pessebre txec, els missatgers van vers la cova del Pessebre amb un gotim de raïm.

També s’aprecia en els seus pessebres la presència d’elefants, entre els pastors o entre la caravana reial.

- 52c -

52 La parella de pastors o missatgers que retornen de la terra promesa vers la cova del Pessebre amb un gotim grandiós de raïm.

.
Bèlgica

És freqüent veure el reparador de paraigües entre les figures popular del pessebre. És d’estil santons. És típic de veure la figura en una zona tan plujosa.

53 El reparador de paraigües, obra de Michel Vincent (Bèlgica).

Suïssa

.

Si es un pessebre amb figures regionals, en lloc de situar al damunt de la cova els àngels anunciadors amb les seves trompetes de plata, situen els pastors alpins amb la seves trompes alpines (Horn) de tres a quatre metres de llargada.

54 Els pastors alpins amb la seves trompes alpines (Horn)

Les figures especials de algun figurista
.

.
Andreu Muns (1936-2004) de Barcelona
.
El gall espavilat

Entre les figures de l’anunciata (dels pastors) hi ha un disseny propi del mestre artesà i figurista Andreu Muns de Barcelona. El pastor que captura el gall espavilat, que volia escapar-se, forma part del grup d’una Anunciata.
.

03a - Capturant el gall espavilat que s’escapa, obra del mestre figurista Andreu Muns (1936-2004).
03b - Grup de figures de l`anunciata (capturant el gall espavilat que s’escapa) obra d’Andreu Muns.